La mineria neolítica, a debat

Durant el període neolític, la mineria experimentà un desenvolupament considerable. A Catalunya, va permetre obtenir diverses matèries primeres, entre les que es troben almenys la sal gema - explotada a l'àrea de Cardona-, la variscita - procedent de Gavà-, i el sílex. Per fer-ho es van posar en pràctica diferents mètodes d’explotació, tant a cel obert com subterranis, que van arribar a tenir una complexitat considerable si se’ls compara amb els de mines de la mateixa època a d’altres llocs d’Europa.

Aquest mes de novembre, diverses institucions, entre elles l’Institut de Recerques Envers la Cultura de Cardona i el Museu de Gavà, organitzem per primera vegada una taula rodona científica sobre la mineria neolítica a Catalunya, en la que hi participarà una àmplia representació dels investigadors. Serà una magnífica ocasió perquè els diferents equips posin en comú el seu treball i copsar l’estat de la qüestió sobre un tema de gran interès com és aquest i que ha experimentat nombrosos avenços ens els darrers anys.

Les Mines Prehistòriques de Gavà també hi seran presents en tant que centre d’extracció de variscita i productor d’ornaments corporals per a l’intercanvi exterior, ornaments que es van difondre per tot l’arc nord-occidental de la Mediterrània. I també perquè va ser centre receptor d’un considerable nombre d’altres elements materials i immaterials que va esdevenir un enclavament de confluència cultural.

Si desitgeu més informació, a la pàgina web de les jornades trobareu el programa detallat així com les ressenyes de les comunicacions i els ponents.

Treballant portes endins

Com tots sabeu, bona part de la tasca en un museu es fa de portes endins. Inventari, catalogació, documentació, restauració, recerca... són feines que no es veuen, però que són imprescindibles perquè el patrimoni sigui preservat, exposat al públic i accessible també per als estudis.

Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, actualment el Museu de Gavà està documentant un conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana. Es tracta d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre les que es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV, l’Arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV o del govern espanyol provisional del 1870. Les seves seques són variades: Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...Els treballs de documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig de l’empresa CODEX.

En paral·lel, i també gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, Mireia Marquès està realitzant dues tasques diferents. 

D’una banda, la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient. I prèviament, ha restaurat un vas neolític de ceràmica decorat amb relleus, procedent de les Mines Prehistòriques de Gavà i que correspon igualment al fons del museu. Actualment ja el podeu tornar a veure a l'exposició permanent a la Torre Lluch.

Roma, sexe i llibres

Fins a l’1 de desembre es podrà visitar al Museu de Gavà l’exposició "El Sexe a l’època romana", realitzada pel Museu de Badalona i produïda per Arqueoxarxa. L’exposició, que s’adreça al públic adult, ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans: la consideració de la institució del matrimoni, les pràctiques sexuals, el paper de la dona, les tècniques de seducció... i, evidentment, la sexualitat dels déus.

D’entre tots els testimonis que ens permeten conèixer la vida quotidiana a l’antiga Roma, l’exposició en destaca dos tipus.

D’una banda, les obres artístiques i els objectes de la vida diària que es conserven als museus d’arqueologia de Catalunya i dels quals l’exposició en mostra una àmplia selecció: la Venus de Badalona o les llànties i vasos ceràmics amb escenes eròtiques conservats al Museu d’Empúries o al Museu Nacional Arqueològic de Catalunya.

D’altra banda, l’exposició també destaca els textos llatins més suggeridors, com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca, que aporten una completa i explícita informació sobre el tema.

D’entre tots, us en recomanem dos que trobareu a les biblioteques i que són de fàcil lectura i que han estat objecte del Club de Lectura dels dissabtes de la Biblioteca Josep Soler Vidal. El primer és el Satiricó, de Petroni, que narra les aventures de tres joves — Encolpi, el seu amic Ascilt i el seu jove amant Gitó—, i ens fa un retrat de la societat romana del segle I dC, mentre segueix les seves peripècies, com al conegut banquet de Trimalció.

La segona obra són els Epigrames, de Marcial. Aquest poeta nascut a Bilbilis el s. I dC va recollir en breus composicions poètiques reflexions més o menys humorístiques i satíriques sobre les temàtiques més diverses. N’hi ha nombroses sobre la sexualitat, l’adulteri, l’homosexualitat... en què es retraten sense embuts les ironies de la condició humana en l’època antiga... i en l’actual.

Que gaudiu de l’exposició i de la lectura dels clàssics!

Hem iniciat un altre curs escolar!

Els guies del Museu i de la UME, a  l'església de Sant Miquel

Ja som a octubre i les motxilles dels nens i nenes ja tornen a ser presents en el nostre dia a dia! Els llibres, les llibretes i l’estoig ja tornen a fer servei un altre cop, un altre curs, en què les sortides culturals a equipaments com els nostres han de ser una part important de la formació de l’alumnat.

Nosaltres, al Museu, també tenim novetats i també les nostres motxilles són plenes d’energies per afrontar un altre any.

El dissabte 14 els guies del Museu i els guies voluntaris de la Unió Muntanyenca Eramprunyà van pujar al castell d’Eramprunyà i van poder gaudir de les explicacions de primera mà de l’Àlvar Caixal, arqueòleg de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els resultats de les últimes intervencions que s’hi han fet i com de profitós ha estat el camp de treball per a joves que es va organitzar aquest estiu.

Els guies del Parc i del Museu actualitzem la informació per estar a punt i poder explicar-vos les últimes novetats del patrimoni que ens envolta.

Si voleu conèixer aquestes i altres novetats, no dubteu a visitar-nos.

Pregunteu per les noves tarifes anticrisi i pels recursos en línia que trobareu a la web.

Un munt de coneixements us hi esperen!

L'obsidiana prehistòrica i l'arqueologia experimental

Si voleu conèixer una mica més sobre les troballes d'obsidiana prehistòrica a Catalunya i l'estudi a través de l'arqueologia experimental, aquí teniu aquest vídeo de Gavà TV.

L'obsidiana prehistòrica, protagonista de les JEP a Gavà

Aquest mes de setembre Gavà s’afegeix a la festa del patrimoni europeu amb un programa d’activitats centrat en l’arqueologia i la prehistòria. Les troballes singulars d’obsidianes de fa més de 5.000 anys en jaciments catalans tenen un especial protagonisme.

Una exposició única

Des del 16 de setembre i fins al 10 de novembre el Museu de Gavà exposa una petita mostra que recull les úniques sis peces d’obsidiana d’època neolítica que es conserven a Catalunya. Aquestes peces, tot i la simplicitat aparent, tenen unes aptituds especials com a eines de tall i ens permeten entreveure un episodi fascinant de la història dels nostres avantpassats: com van arribar des de Sardenya fins a Catalunya? Quina utilitat van tenir i per què les localitzem totes entre les ofrenes fetes a morts? Tenien potser també un significat simbòlic? Els estudis duts a terme per un equip interdisciplinari d’investigadors ens han permès conèixer millor aquest singular conjunt d’objectes, però sobretot seguir avançant en la comprensió de les comunitats neolítiques a la Mediterrània occidental. La mostra ha estat organitzada pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, el CSIC–IMF, i el Vinseum i s’emmarca en el programa d’exposicions itinerants “Coincidències insòlites” que promou la Diputació de Barcelona.

Activitats per a tothom

Diumenge 29 de setembre tindran lloc les activitats centrals de les Jornades.

Tothom que ho desitgi podrà visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà en la jornada de portes obertes que es farà de 10 a 14.30 h.

Així mateix, al Museu de Gavà, a les 11 h, s’oferirà una xerrada–taller a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, i de Juan Gibaja, investigador del CSIC–Institució Milà i Fontanals, en què grans i petits podran conèixer de primera mà com s’estudien aquestes singulars peces d’obsidiana, com se’n pot conèixer l’origen, on han estat trobades, com es pot identificar si han estat utilitzades, com podem esbrinar l’ús que se’n feia... L’activitat és gratuïta i està recomanada a partir de 10 anys. Cal fer la inscripció al telèfon del Museu 93 263 96 10.

Per Sant Pere, juny enrere!

Ja s’esgota el mes de juny i, amb ell, finalitzem un altre curs escolar!

Visites guiades, tallers, un munt d’activitats han fet que des dels més petits fins als més grans hagin gaudit de la prehistòria i hagin après del nostre passat.

Un any més, l’Escola Municipal Casas de Barcelona ens ha fet arribar una fantàstica feina que els alumnes de 5è de Primària van fer per a nosaltres. Moltíssimes gràcies, nois i noies, i també al Josep Maria Font i a tot l’equip docent que ens fan continuar treballant i creure en la feina ben feta! A la imatge podeu veure una mostra del treball. Fixeu-vos en els detalls de les lletres... Ens ha entusiasmat!

Per tancar el curs, els i les alumnes de 1r d’ESO de l’Escola Pia Nostra Senyora van venir a fer durant dos dies el nostre treball de síntesi “L’ésser humà, actor en el paisatge”. L’autocar els va dur fins a la muntanya on van poder fer les diferents observacions per conèixer la geologia del Garraf. Després van analitzar al laboratori del Museu les mostres de roques i minerals que ja havien vist al camp. A la tarda van visitar el Parc Arqueològic Mines de Gavà on van poder veure com, al neolític, les persones ja transformaven el paisatge en funció de les seves necessitats.

El segon dia es van convertir en experts arqueòlegs amb l’objectiu d’excavar un jaciment neolític i esbrinar com és una excavació d’una urna cinerària. Aquesta activitat ens ha ensenyat quin munt d’informació podem treure dels ossos i com podem aplicar el mètode científic a les nostres excavacions. Com a bons investigadors, a la tarda es van reunir a la sala d’actes del Parc on vam celebrar el “Congrés neolític” per compartir amb tot els equips d’investigadors els resultats de la seva feina.

I amb ells i les seves fantàstiques conclusions, donem per acabat el curs escolar 2012-2013!

Moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut. Ens tornem a veure a partir de setembre!

Nosaltres, però, no parem! Així doncs, donem la benvinguda a tothom que ens vulgui visitar aquest estiu! Tots sereu ben rebuts!

Consulteu la nostra oferta d’activitats d’estiu!

Preparant l’estiu 2013

Ja som al mes de maig i hem de començar a pensar en les vacances! Quina pressa perquè arribin! Perquè pensar en l’estiu és somniar en noves aventures. Deixem la rutina de l’escola, les classes, els exàmens, les aules... i cerquem oportunitats ben diferents per aprendre i gaudir durant els mesos de més calor i alhora de més llibertat. Quines sorpreses ens esperen aquest any? Quines aventures? Quins amics nous coneixerem? Quins llocs descobrirem?

Cada any, des del Parc Arqueològic us oferim noves idees i ocasions per viure la vostra nova aventura. Sou un casal sencer a la cerca d’un dia de lleure? O ets tu sol i vols una bona idea per apuntar-te a un casal aquest estiu? Per un de sol, per a tots els germans, per a un casal, per als de 3 anys i els de 12... per a tots hi ha una ocasió per passar un bon estiu al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Del 8 al 19 de juliol farem el casal “Viatge amb nosaltres!”, per a nois i noies de 6 a 12 anys. De dilluns a divendres, cada dia viureu un viatge diferent. Cordeu-vos el cinturó que ens enlairem! Consulteu-nos els descomptes per als germans.

Per als grups tenim un catàleg d’activitats ben variat: des d’una hora, fins a tot el dia sencer; per als de 3 anys i fins als de 16. Truqueu-nos i us informarem de la proposta que us vagi més a mida. I recordeu que a Gavà teniu platja i magnífiques zones de lleure per completar el dia.

Ja ho veieu: quina passada el nostre passat! Aquest estiu, poseu-vos el casc i gaudiu de 6.000 anys d’història al Parc Arqueològic Mines de Gavà!

Gavà compta amb un nou espai patrimonial visitable: el refugi antiaeri de la Rambla

Tot coincidint amb el 75è aniversari dels bombardejos de l’any 1938 sobre la població civil, l’Ajuntament de Gavà va obrir al públic el refugi antiaeri de la Rambla amb una campanya de jornada de portes obertes que es va iniciar el passat 23 de març i que ha rebut un total de 2.108 visites.

Sobretot van ser veïns i veïnes de Gavà, però també persones interessades en conèixer el testimoni de la nostra història més recent, tant famílies i joves, com gent gran que va viure la Guerra Civil. La valoració d’aquestes jornades ha estat molt positiva per part dels assistents, que han destacat l’estat de conservació del refugi, així com la càrrega emotiva de la visita, que es complementa amb dos audiovisuals.

El refugi de la Rambla ocupa la part central del passeig des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera Santa Creu de Calafell, i és un túnel de 124 metres de llargada que tenia una ramal que anava cap a les oficines de la Roca. El van fer els mateixos treballadors de la fà̀brica sota les ordres del Comitè̀ d'Empresa l'any 1938.

A partir del proper mes de juny, les visites es faran cada primer diumenge de mes prèvia reserva al telèfon del Museu de Gavà 93 263 96 50. El punt de trobada serà el Museu mateix i comptarà amb un itinerari per la Rambla de Gavà i la visita al refugi en tota la seva extensió.
Us esperem per conèixer un nou tresor del patrimoni de Gavà!

I aquesta primavera el Parc estrena...

Amb l’arribada de la primavera, el Parc Arqueològic ha estrenat una nova activitat “La Venus de Gavà, deesses a la prehistòria”!

Els nens i nenes de 3r de Primària de les escoles La Immaculada i Marcel·lí Moragas de Gavà ens van ajudar a posar-la en marxa! En un entorn diferent, com és l’interior de la cabana neolítica, van sentir històries de la prehistòria i van entendre com n’és d’important escoltar... per això tenim dues orelles i només una boca… S’ha d’escoltar més i parlar menys!!! Uf, que difícil...! Però ells ho van fer molt bé! La transmissió oral dels coneixements era un mètode imprescindible per als nostres avantpassats!

Vam experimentar amb símbols coneguts i vam interpretar-ne d’altres, com els símbols prehistòrics. Vam parlar de les creences, de la mare terra, de les deesses, dels seus atributs... Com van riure amb els seus atributs! Pits i panxes exagerades en representació de la fertilitat, com els de la Venus de Gavà.

Amb tot això ens vam intentar acostar al món de les idees neolítiques i, donant gràcies a la mare terra, en vam agafar una mica d’ella i vam plantar-hi unes llavors de cereals.

Amb tot això ens vam intentar acostar al món de les idees neolítiques i, donant gràcies a la mare terra, en vam agafar una mica d’ella i vam plantar-hi unes llavors de cereals.

Cada alumne, en un test custodiat i protegit per la Venus de Gavà que cadascú s’havia fet, es va emportar un tros de la mare terra a casa.

Ara només queda regar-la i mimar-la perquè la mare terra sigui fèrtil i ens els faci créixer!

A l’abril, el blat puja fil a fil i, al maig, puja com un faig!

Bona collita!

El Parc Arqueològic Mines de Gavà, un recurs turístic de qualitat al Baix Llobregat

El passat 12 de març ens van visitar vint-i-cinc professionals vinculats al món de l’hoteleria a la comarca del Baix Llobregat, en el context d’una jornada de difusió dels recursos patrimonials de la comarca, organitzada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

La visita tenia com a objectiu donar a conèixer el potencial turístic dels recursos patrimonials que existeixen a la comarca per tal que, des dels allotjaments turístics, es recomani i potenciï la visita. Segons les dades de l’Observatori de Turisme del Baix Llobregat, l’ocupació hotelera durant l’any 2012 al Baix Llobregat va ser la més alta dels darrers quatre anys, amb un creixement del 25%. D’altra banda, el turisme és la motivació principal per al 54% dels usuaris que pernocten a la comarca, els quals procedeixen, en  prop del 57%, de l’estranger. Aquestes dades posen de manifest, doncs, que la comarca cada vegada és més escollida per molts turistes com a destí principal, de ben segur atrets per la proximitat de Barcelona. En aquest context favorable, seguint promovent la visita a equipaments tan singulars com és el Parc Arqueològic.

D’altra banda, també cal felicitar-nos per haver renovat un any més la certificació de qualitat turística SICTED (Sistema Integral de Calidad Turística en Destinos), promogut per Turespaña i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que pretén millorar l’experiència dels nostres visitants. Gràcies a tots vosaltres, que ens visiteu, i a l’equip del Parc, que dia a dia treballa perquè gaudiu de l’experiència de la prehistòria!

Qui menja sopa, se les pensa totes

El passat diumenge 10 de març els visitants del Parc Arqueològic van tenir l’oportunitat de tastar la nostra sopa de pedres: la sopa lítica!

Com si d’un grup de neolítics es tractés, arrecerats a l’escalfor de la cabana prehistòrica, les famílies visitants van escoltar com el nostre “Arguiñano” prehistòric, en Josep Maria, els explicava l’origen i procedència d’algunes faules i contes que coneixem actualment. Sabíeu que el conte de la Ventafocs té un origen oriental?

De la mateixa manera que els contes expliquen històries, tradicions i formen part del nostre llegat cultural, les receptes culinàries es transmeten de generació en generació, de manera oral... segur des de la prehistòria.

L’aparició de la ceràmica al neolític va propiciar noves formes de cuinar i també de conservar els aliments. Des d’èpoques tan remotes, la sopa ha sigut una recepta bàsica a les nostres cuines, un plat per compartir ingredients i coneixements... i ara al Parc Arqueològic, a més a més, per compartir una bona estona! Si la voleu tastar, haureu de venir!

Els nostres visitants a més ens van aportar frases fetes amb el menjar com a tema principal, i fins i tot ens van explicar la tècnia de la “Pachamanca”, una manera de coure el menjar preparant el sol que ha de rebre el menjar amb pedres calentes. Moltes gràcies Giovanna per la teva interessant explicació de gastronomia peruana! També volem donar les gràcies a l’Iker  que ens va apuntar la frase que ens ha servit pel títol!

Esperem que continueu participant d’aquesta i d’altres activitats que anirem realitzant!

Rondalla explicada, sopa lítica menjada!

Fent pràctiques al Parc Arqueològic Mines de Gavà

L'Alba baixant a la mina reproduïda

Em dic Alba Puigvert Jiménez, tinc 26 anys i sóc estudiant de segon curs del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural a l’institut Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat .

La meva primera vocació va ser dedicar-me al món de la sanitat, per la qual cosa vaig començar a estudiar anatomia patològica. Però un accident el 2007 em va fer perdre la feina que tenia i vaig començar a rumiar de canviar de professió. Des de ben petita el món social em cridava molt l’atenció, ja que per a mi ajudar les persones que ho necessiten és molt gratificant i molt reconfortant.

Vaig matricular-me en aquest cicle per poder fer la carrera de Treball Social o bé la d’Educació Social. El fet que les meves cosines haguessin cursat aquest cicle i avui dia siguin educadores socials em va animar a fer-ho.

En la majoria de cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, hi ha unes 430 hores obligatòries de pràctiques. A l’hora d’escollir, el lloc on vols fer les pràctiques és molt lliure: tu pots dir on t’agradaria fer-les .

Personalment anava molt perduda d’on anar a fer les pràctiques. La meva primera opció era poder fer-les en algun centre d’acollida de nens, però en aquest cicle no tenen concertats aquests centres. Així que la meva tutora, l’Agostina Piñeiro, que és una professora increïble i molt més com a persona, em va guiar i recomanar que les fes al Parc Arqueològic Mines de Gavà .

He de reconèixer que al principi em feia una mica de por perquè, com he comentat abans, tinc una discapacitat a la cama dreta i pensava que aquesta feina no la podria fer. Però tot va canviar el primer dia de pràctiques. Em van presentar l’equip de les mines, que són una gent excepcional. Com que ja sabien la meva dificultat, des del primer dia i en tot moment m’han ofert comprensió i ajuda per a tot.

Això em va fer sentir que podia fer la feina sense cap tipus de problema i em van donar la confiança necessària per poder-hi anar cada dia amb ganes d’aprendre i sobretot de passar-m’ho genial.

La por de no poder fer la feina va marxar el primer dia que vaig començar. El recordaré tota la vida. Va venir un col·legi de Sant Cugat del Vallès, que es deia Gerbert D’Orlhac, i en arribar a les mines es van adonar que s’havien equivocat i que havien d’anar primer al Museu de Gavà. Com que no sabien arribar al Museu, vaig oferir-me a acompanyar-los. La veritat és que una de les professores es va posar molt contenta i va estar molt agraïda. No parava de dir: “Moltes gràcies per portar-nos. Sense tu no hi haguéssim arribat mai”.

Durant el camí em va cridar molt l’atenció que hi havia un grup de nens especials amb algun tipus de discapacitat. Em va sobtar que nens d’entre 5 i 6 anys tinguessin la capacitat d’estar tan pendents dels companys que tenien alguna dificultat. Dic que em va sobtar perquè normalment els nens d’aquesta edat no són tan madurs com per ajudar els altres companys.

Una altra anècdota d’aquell dia és que durant tot el camí hi havia un nen que no parava de dir-me: “Quina bona olor que fas”. Eren uns nens meravellosos i m’ho van fer passar d’allò més bé amb tots ells i amb mi mateixa.

El castell d'Eramprunyà, obert a tothom

Grup de 2n d’ESO de la SAFA de Gavà en finalitzar la visita al castell

Sí, sí. El castell d'Eramprunyà està en obres, però el podeu visitar! Tot sovint ens truqueu al Museu per preguntar-nos com podeu accedir al castell, si és obert, si s’hi fan visites... A totes les preguntes us responem que sí.

Cada segon diumenge de mes, el castell és obert gràcies a la magnífica feina que fan els guies voluntaris de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, que acompanyen els visitants des de l'ermita de Bruguers fins al castell i els descobreixen, no només la seva història mil·lenària, sinó també el ric patrimoni natural de l'entorn conegut com a Garraf roig.

I durant el curs, les escoles també poden aprofitar per fer una excursió i seguir una lliçó pràctica d'història medieval acompanyats dels guies del Museu de Gavà. Aquest és el cas dels alumnes de 2n d'ESO dels centres educatius de Gavà, que durant aquest trimestre han tingut l'oportunitat de viure in situ un bocí de la nostra història que expliquen els llibres de text. Perquè quan visitem el castell retrocedim a uns temps en què els protagonistes van ser els sarraïns, Mir Geribert i la noblesa rebel, els comtes, Jaume II i l'expansió per la Mediterrània, els pagesos de remença i els mals usos, la pesta o les lluites amb bombardes i ballestes, com la que va produir la primera destrucció del castell el 1469.

Sis anys d’intervencions al castell

Des que l'any 2007 l'Ajuntament va comprar el castell s'hi han anat fent actuacions per corregir l'estat de ruïna en què l'oblit, l'abandonament i l'accés sense control han abocat a aquest singular emplaçament mil·lenari aixecat als contraforts del massís de Garraf, en un mirador natural i excepcional sobre el delta del Llobregat i la plana de Barcelona.

Gràcies a la col·laboració del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, des de l'any 2008 s'han fet intervencions continuades per protegir aquestes restes i també garantir la seguretat de les persones que s'hi acosten. Les intervencions arquitectòniques s’han adreçat a consolidar les parts que estaven més malmeses, com per exemple, alguns murs del recinte sobirà i de l'entorn de l'església de Sant Miquel, i l'espadanya en què es penja la campana Miquela cada Aplec de Sant Miquel.

Al llarg d’aquests anys també s'ha fet una feina molt important de recerca i documentació per conèixer la història i l’evolució constructiva del castell. Amb aquest objectiu, l'any 2012 es van fer excavacions tant a la sala gran del recinte sobirà com a l'esplanada del recinte jussà. Aquestes primeres intervencions encara no han acabat, i esperem que a finals del 2013 tinguem la coberta de l'església restaurada.

Si desitgeu afegir-vos a les visites que es fan els segons diumenges de mes, només cal que ens truqueu al Museu de Gavà, al 93 263 96 10. Us hi esperem!

Deixeu-vos sorprendre amb els nous guies del Parc Arqueològic!

Gavà, fa 6.000 anys. Un petit poblat a prop del mar i de les muntanyes del Garraf. Un grup de pagesos neolítics treballa la terra i vigila els ramats. La tranquil·litat del moment només es veu destorbada pel soroll dels pics de pedra impactant contra les roques. Alguns d’ells foraden la terra buscant, per primer cop, un tresor verd amb el qual faran joies i comerciaran amb els seus veïns: la variscita. Què passa quan les mines s’esgoten?

Gavà, any 2012. La Dra. Pons, Indiana Pons, arqueòloga reconeguda mundialment, excava una mina neolítica i descobreix un antic pou miner que es va convertir en un sepulcre. Alguns dels esquelets encara hi són... La recerca fa que el passat prengui vida, que “els ossos ens parlin”. Els morts ens expliquen com eren els vius de fa 6.000 anys. Això és l’arqueologia!

Gavà, 17 de febrer de 2013. Les mines, els morts i les troballes arqueològiques ens han sorprès d’allò més. Qui ens havia de dir que tindríem el privilegi de trobar-nos la Dra. Pons treballant i que ens explicaria els misteris de les mines! I quina sorpresa també, quan una de les seves troballes més importants, els sepulcres dels miners, han pres vida!

De la mà dels professionals d’Arqueolític, aquest passat diumenge vam gaudir d’una magnífica visita teatralitzada, que va sorprendre petits i grans. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa de noves visites que desenvoluparem al llarg d’aquest any.

Estigueu atents a les noves propostes. Per cert, el proper 10 de març tastarem la “sopa lítica”! Ja us hi podeu inscriure!

Variscita de Gavà analitzada als laboratoris del Louvre

Fa entre 7.000 i 5.000 anys, la variscita era usada per fer ornaments corporals. Els trobem en enterraments prehistòrics, amb una àmplia distribució arreu d’Europa occidental. El mineral d’aquests ornaments, però, sembla provenir únicament de tres àrees, totes elles a la península Ibèrica: l’estesa entre Zamora i Bragança; la d’Encinasola, a Huelva, i la de les mines de Gavà, a Barcelona. Queda clar, per tant, que a la major part dels llocs on s’han trobat ornaments de variscita, aquests, van ser portats des de fora. La qüestió és: des d’on? com?

Això és el que pretén esbrinar l’estudi dels investigadors de les universitats de Rennes, Nantes i Cadis, amb la col·laboració de diversos museus de Portugal, França i Espanya —entre ells el de Gavà—, i dels laboratoris del Centre de Recerca i Restauració del Museu de França, amb seu al Museu del Louvre. En aquests laboratoris s’analitza, per primer cop i gràcies a la utilització d’una tècnica no destructiva, la composició química d’una àmplia selecció de mostres, tant minerals com arqueològiques, procedents de diferents llocs d’Europa occidental. L’amplitud de les anàlisis permet ser optimistes i pensar que significaran un avenç molt important en el coneixement de la difusió de la variscita de les mines de Gavà; mines que, avui per avui, han proporcionat els majors i més clars indicis d’explotació minera i d’elaboració d’ornaments de variscita.

Del bosc neolític a la farmaciola

El passat diumenge 27 de gener, al Parc Arqueològic Mines de Gavà vam gaudir de la primera de les visites temàtiques que anirem fent al llarg de tot l’any.

Amb l’ajuda de les plantes del nostre particular bosc i els coneixements del nostre guia sobre el tema remeier, els visitants van poder conèixer quines plantes tenim documentades en el Neolític a Gavà i quins usos i remeis es podien fer amb elles.

Després d’una primera explicació més teòrica, els participants van poder elaborar alguns dels remeis. Per exemple, un fantàstic xarop que els més petits de casa es prenen sense problema: avellanes, mel i aigua. A banda del calci i dels àcids grassos, és fantàstic per a la tos!

A més, amb l’ajut dels participants vam elaborar un recull de receptes de remeis tradicionals. A continuació us n’oferim alguns perquè els pugueu provar.

Per a les llagues a la boca ens van suggerir una infusió de farigola. Com a oli de cop, neu més oli de la primera  premsada. La Maria ens va dir que deixéssim macerar romaní en alcohol com a complet desinfectant. També la Maria ens va donar un remei per enfortir els cabells: infusió d’espígol. Deixeu-ho macerar set dies i feu-ho servir com a colònia.

La Montserrat Farré ens va dir la recepta d’un oli de cop que és oli macerat amb flor de Sant Joan. També ens van recomanar l’oli de rosa mosqueta per regenerar la pell, per a les cicatrius i per a les cremades. Cal aplicar-se’l 3 cops al dia sobre la pell neta.

I per acabar, us oferim un altre remei per a la tos que ens recomana la Montserrat. Talleu una ceba a rodanxes i poseu-les en un pot tot afegint-hi mel entre rodanxa i rodanxa. Deixeu-ho una nit a sol i serena, coleu-ho i preneu-vos-ho a culleradetes. Guardeu-ho en fred per a les ocasions en què es requereixi.

Esperem que tots aquests remeis us ajudin a fer més agradables les inclemències de l’hivern. Si en sabeu més, ens els podeu fer arribar i farem créixer la nostra farmaciola verda.

Bona salut i bon hivern!

Novetats literàries

Ens els darrers mesos han sortit a la llum diversos llibres de divulgació històrica que recullen referències a les Mines Prehistòriques i a la Venus de Gavà.

D'una banda, teniu la Guia xafardera de la història de Catalunya, d'Anna Priscil·la Magrinyà, editada per Angle Editorial, que dedica un capítol a "Gavà, la Tiffany's del neolític". Autora polifacètica que desenvolupa la seva activitat professional en diversos mitjans (televisió, ràdio, premsa...), ja va editar fa dos anys un recull d’històries i anècdotes de Barcelona. En aquest nou llibre torna a fer una nova incursió a la història, ara però, de Catalunya.

El segon llibre del qual us volem parlar és Odissees, de Josep M. Ràfols, editat per Cossetània. L’autor, periodista de llarga trajectòria professional, ha estat el guionista del programa del mateix nom, presentat per Enric Calpena i emès pel Canal 33. En aquest llibre recull tretze “odissees” que ha patit el nostre patrimoni, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Una d’elles, la de les Mines Prehistòriques de Gavà i l’enigmàtica Venus de Gavà.

Esperem que gaudiu de la lectura.

Gaudiu en família dels nous descomptes d’escapades al costat de Barcelona

Aquest any 2013, el Parc Arqueològic Mines de Gavà s’afegeix novament a la campanya de descomptes promoguda pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Ja teniu al vostre abast el cupó adreçat a les famílies amb nous descomptes i promocions de visita a deu equipaments de la comarca.

Sigueu amants de la natura, de l’art, de la prehistòria o del món de la tecnologia, de ben segur trobareu una magnífica ocasió per gaudir d’un temps de lleure en família.

Els recursos que participen d’aquesta campanya són, a més del Parc Arqueològic, la Colònia Güell - Cripta de Gaudí, el Canal Olímpic de Catalunya, els Espais Naturals del Delta del Llobregat, el Museu de Sant Boi, les Coves del Salnitre de Collbató, Catalunya en Miniatura, els Museus d’Esplugues, el Museu Agbar de les Aigües i l’itinerari Jujol a Sant Joan Despí.

Els cupons es distribueixen entre els visitants dels diferents equipaments, però també els podeu sol·licitar o descarregar des d'aquest bloc o a la pàgina web  www.turismebaixllobregat.com/cupons.

Les noves tecnologies al servei de la recerca i la difusió

Encara ara, al segle XXI, l’arqueologia és percebuda com una disciplina d’aventurers, exòtica i fins i tot misteriosa. Això, en realitat, poques vegades és així, però, fins i tot en aquests casos, el rigor metodològic i la interdisciplinarietat regeixen aquesta ciència que ens permet conèixer el nostre passat cada vegada amb més precisió. I les noves tecnologies són clau per avançar en aquest coneixement.

Actualment arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona estan aplicant les anàlisis de materials arqueològics amb escàners de tres dimensions a algunes de les peces de sílex melat, concretament els nuclis,  trobades al jaciment de les Mines Prehistòriques. Aquest és un material especialment interessant, per tractar-se d’una matèria primera que no es troba a Catalunya i que el més probable és que hi arribés des de les seves fonts conegudes a la Provença, i que ajuda, per tant, a explicar la circulació de béns – entre ells les joies de variscita – durant el neolític.

L‘ús d’aquesta tècnica permet l’estudi de les peces basat en la seva representació tridimensional, el que obre noves possibilitats a la documentació de volum, angles i àrees que a mà no es poden fer. Però, més enllà de l'interès científic, també tindrà una funció divulgativa i didàctica, ja que disposarem d’una reproducció fidel de la realitat, que pot incorporar també moviment, una visió global de 360º i que permet la seva divulgació per canals telemàtics.